El moniato és una planta originària dels tròpics de l’Amèrica central que ha estat cultivada des de fa més de 8.000 anys. Va arribar a Europa de la mà de Cristòfor Colom abans, fins i tot, que el moresc i la patata, i es va difondre molt ràpidament per tot el continent.

Normalment se sol comparar el moniato amb la patata perquè tots dos són tubercles i admeten formes de cocció semblants, però cal destacar que el moniato és superior en contingut nutritiu en relació amb les vitamines A, E, C i l’àcid fòlic.

Els afectes sobre l’organisme són de depuració del fetge, preventiu del càncer, protegeix la salut de la vista i la pell, hidratant del sistema digestiu.moniato

Ja a casa, s’han de guardar en un lloc fosc (perquè no es grillin), ventilat i fresc. Millor no guardar-los crus a la nevera, perquè tenen tendència a germinar i fermentar.

Les millors formes de cocció són aquelles que permeten que en conservem l’aigua que contenen. Vint minuts de cocció al vapor o bullit i ja el tindrem a punt. Per saber si està cuit, l’hem de trobar tou al tacte.

Moniato al forn amb ceba caramel·litzada i parmesà

Ingredients:

Per a 4 persones

2 moniatos grossos (bastant grossos
– 1 ceba grossa
– 2 cullerades de mantega (no margarina!)
– 1 cullerada de sucre morè
– Un pessic de sal
– Un pessic de pebre
– Parmesà

Preparació:

Enfornem els moniatos a uns 180ºC aproximadament i deixeu que es facin lentament. Cada forn és un món, així que no us heu de guiar pel temps. Simplement, heu de punxar el moniato amb un escuradents mateix i, quan estigui tovet, és que està ben cuit!

Mentrestant, en una paella, aboquem la mantega i la deixem fondre a foc lent. Tallem la ceba en juliana i l’afegim a la paella deixant que cogui lentament. No volem que es faci immediatament, sinó que quedi melosa. La deixem a la paella uns 10-15 minuts i, a continuació hi afegim el sucre, la sal i el pebre. Ho deixem uns 10 minuts més.

Emplatar és fàcil i ràpid i queda molt vistós. Simplement partim els moniatos en dues meitats (de llarg) i en servim una a cada plat. Li fem un tall que vagi de dalt a baix i l’obrim una mica amb un ganivet. Per sobre, hi aboquem la ceba i, per finalitzar, hi ratllem un bon parmesà per sobre.

Bon profit!

 

*fonts: ets el que menges, gastonomicament.cat