No hi pot haver festa allà on manca el protocol de l’àpat tradicional. Perquè no és tan sols l’acte de menjar, i la qualitat de la manduca, allò que fa important un festí, sinó també tot el cerimonial que envolta el parament de la taula.

Així podem adonar-nos que totes les festivitats, per poc rellevants que siguin, tenen la seva plasmació culinària, el seu moment dedicat al ritual del Ben Menjar.

Nadal, la festa del Solstici d’hivern, vol fer seure al voltant de la taula de la llar tota la família. Però la la família de Nadal no és aquest petit nucli cel.lular compost, només, per pares i fills, sinó una comunitat més àmplia que necessita reunir, si més no, tres generacions: avis, pares i néts.

La taula de Nadal és el que ens queda d’un antic banquet ritual, un banquet que formava (i forma encara) part de tot el ritual dels oficis dedicats a la llar i al Sol Nou. És per aquesta raó que l’àpat d’aquest dia necessita la concurrència de més de dues generacions, perquè al voltant de la taula cal que coexisteixin els avis i els néts, i això perquè els primers tinguin l’ocasió de passar als darrers les seves vivències, el seu cabdal de coneixements seculars. I també perquè a una taula ben parada li cal conversa i gresca, li cal allargar-se en la tertúlia del llevat de taula, on tots participen a la seva manera i amb els seus temes i dèries.

Ara ve Nadal

Matarem el gall!

Aquesta cançoneta, a més d’informar-nos del costum de menjar gall per Nadal, ens porta resssons d’un possible i antiquíssim sacrifici de l’animal emblemàtic del sol. Al gall, escandalós i rei del galliner, li queia el coll en el dia d’avui. I amb el sacrifici de la seva sang hom intentava d’atreure’s el benefici del renovellament cíclic de la vida, la contínua mort i ressurrecció del sol, un any rera l’altre

 

També podrem trobar varies referències dels galls en les dites i frases fetes a les festivitats nadalenques :

 

Per Nadal, el porc en sal, la gallina a la pastera i el capó dins del cassó

Per Nadal, creix el dia un pas de gall.

Per Pasqua, carn de corder; i per Nadal, de galliner.

Per Nadal, ric i pobre menja gall

El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal

Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa li donarem un tall

Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta.

 

 

Fonts: www.tinet.cat i https://ca.wikiquote.org/wiki/Nadal